Sildàvia celebra la seva festivitat de Sant Wladimir amb el regne sense coronavirus


¡Tambien te puede interesar

Sildàvia celebra la seva festivitat de Sant Wladimir amb el regne sense coronavirus - España Madrid Noticias


Translate Google:

Sildàvia celebra la seva festivitat de Sant Wladimir amb el regne sense coronavirus

3 meses publicado 54
Compartir en Redes Sociales

Arriben bones notícies des de Sildàvia: al reialme del Pelicà Negre no hi ha casos de covid-19. La pandèmia no ha traspassat les fronteres de la petita monarquia balcànica, potser gràcies a la intercessió del seu patró Sant Wladimir, del qual precisament avui, el 15 de juliol, se celebra la festivitat. Com és tradicional en aquesta data, els 15 consolats que hi ha a tot Europa de Sildàvia, l'imaginari país de les aventures de Tintín –en les quals apareix per primera vegada el 1938, a El ceptre d'Ottokar–, aprofiten per lliurar els passaports nacionals als qui l'hagin demanat i se'ls hagi concedit. És el que ha passat aquest dimecres al migdia a la delegació consular de Barcelona, on el cònsol honorari senyor Enric Reverté, revestit amb els atributs del seu càrrec, notablement el collaret de l'Orde del Pelicà d'Or, ha lliurat una part d'aquests passaports, atès que per raons de seguretat arran de l'emergència sanitària pel coronavirus la cerimònia s'ha de fer en dues franges horàries (la segona, aquesta mateixa tarda).

El consolat de Sildàvia a Barcelona és a la cinquena planta d'un immoble al carrer de Zamora. A la porta hi ha una placa que identifica el lloc. S'hi troba a faltar algun guàrdia del Tresor Reial sildavi (o sildavenc) en uniforme de gala, amb alabarda, dòlman i sabre. A dins hi regna un ambient festiu, amb un pica-pica que consisteix bàsicament en pastís de Sant Wladimir (molt semblant a la coca de llardons i gentilesa del pastisser oficial senyor Artigas) i diversos convidats, entre els quals hi ha el cònsol de Sildàvia a Extremadura (també n'hi ha), l'honorable Juan Manuel Manzano. No sembla que hi hagi cap espia borduri (la nació enemiga). Malauradament no es veuen enlloc begudes espiritoses per al brindis –la cita hauria empipat notablement el capità Haddock–, ja que és ben sabut que a Sildàvia el que predomina, Déu els perdoni, és l'aigua mineral de Sant Wladimir. Aquesta és una de les principals exportacions del reialme, juntament amb els violins de l'excel·lent fusta sildàvia i l'urani de les muntanyes Zmylpathes que va permetre al país, com és ben sabut, sobretot si has llegit Objectiu: la Lluna, ser el primer a arribar al nostre satèl·lit propulsant el famós coet X-FLR 6. Una reproducció de l'astronau ideada pel professor Tornassol ocupa, com és lògic, un espai central al consolat, en el qual destaca també una maqueta de l'Unicorn.

Sobre la taula del cònsol, els passaports, el segell de Sildàvia i lacre, una reproducció del cèlebre ceptre d'Ottokar (l'original és, quan no el roben, al castell de Kropow, residència dels reis sildavis, als afores de Klow) i alguns documents diplomàtics. També la valisa consular i uns fullets turístics (“Visiteu Sildàvia”), patrocinats per l'aerolínia nacional, Syldair. No hi ha, en canvi, cap bandera, cosa que astora una mica el cònsol. Potser és a la bugaderia. “En total, hem tingut 180 peticions de passaports, de les quals n'hem cursat 80”, explica el senyor cònsol del país del Pelicà Negre en una entrevista amb aquest diari. “Aprofitem aquest dia gloriós per lliurar els que encara no havien estat recollits”. Els passaports, en francès, amb tapes vermelles i el preceptiu pelicà sildavi, porten la foto del titular i les seves dades. Les despeses de tramitació són de 12 euros (el canvi al khor sildavi no queda clar quin és).

Per a què serveix el passaport sildavi? Reverté es mostra desconcertat. “Per passar-s'ho bé, és clar, i per viatjar a altres països imaginaris d'Hergé. El San Teodoro de Tapioca i Alcázar, Khemed, Rawajpoutalah, Tetaragua, Sondonèsia…Per a Bordúria, la gran enemiga dictatorial de Sildàvia no, per descomptat…”. El cònsol recalca que tot és un gran divertiment, però això no impedeix que la gent demani certificats de penals i que ara s'estiguin plantejant confeccionar un DNI sildavi. Hi ha persones també que, tenint en compte com està el nostre país, demanen asil a Sildàvia. “Estudiem les peticions una per una”, assenyala el cònsol, amb la diplomàcia que se li suposa.

Monarquia honesta

Les notícies que arriben de Sildavia són bones. “Hi regna un ambient fantàstic, no hi ha covid-19, és el país que aquí tots voldríem”. Doncs és una monarquia. El cònsol titubeja, però un convidat –potser un membre camuflat de la Zepo, la Zekrett Politzs, el contraespionatge sildavi–, llança per sobre de l'espatlla: “La nostra és una monarquia honesta, eh, no com altres!”.

Reverté, que entre els seus càrrecs inclou el de membre de la directiva de l'Associació Catalana de Tintinòfils, explica que va aconseguir el càrrec de cònsol de mans de la cancelleria consular sildàvia que han format aficionats belgues, francesos i canadencs. Li van atorgar la dignitat consular –per compte de Sa Majestat Muskar XII– a la vista dels seus mèrits, que consisteixen a ser un autèntic tintinòfil, divulgar l'obra d'Hergé i sobretot disposar d'un local, si escau Cantonet Galerie-Racó Tintinaire, que és alhora botiga d'objectes relacionats amb Tintín i lloc de reunió d'aficionats al periodista del tupè. Al pis transformat en consolat es fan activitats relacionades amb Tintin i s'intercanvien notícies, investigacions i descobriments. El cònsol acomiada després de lamentar que no hi haurà danses tradicionals –”tenim una edat”– i suggerir al seu interlocutor que es tramiti un passaport sildavi, pel que pugui passar. Però el visitant, a part del cor a Ruritània, té càrrec oficial al Reino de Redonda, de Javier Marías, i segurament hi ha incompatibilitat a l'hora de ser súbdit de dos països imaginaris…

Leer artículo completo

Compartir en Redes Sociales