“No podem deixar caure el Tibidabo” - España Madrid Noticias


Translate Google:

“No podem deixar caure el Tibidabo”

2 meses publicado 7
Compartir en Redes Sociales

En els seus 119 anys d'història, mai havia tingut un sentit tan simbòlic que el promotor del parc d'atraccions del Tibidabo, Salvador Andreu, fos farmacèutic. Com una enorme farmàcia instal·lada a cel obert, aquest agost, generacions de barcelonins tornen a ocupar el parc a la recerca d'una recepta: altes dosis d'adrenalina que ajudin a oblidar, almenys per unes hores, els estralls de la pandèmia.

Carles Navarro, 51 anys, pare, oncle i germà, és soci del parc temàtic i ahir el va tornar a trepitjar per primera vegada des que el 14 de març es va declarar l'estat d'alarma. “Hem vingut tota la família, vuit persones”, explica mentre el seu fill puja i baixa de la Granota amb un somriure amagat rere la mascareta.

Ni les crisis ni el turisme massiu han allunyat els barcelonins del parc

La imatge de tres generacions de la mateixa família sota l'ombra del mític avió vermell fa aflorar els records. “Tornar aquí amb el meu fill, com jo ho feia de petit... Suposa una injecció de moral. Una lluita més per conquerir el nostre dia a dia. No podem deixar caure el Tibidabo. I perquè no caigui cal visitar-lo”, diu aquest veí de Sant Cugat del Vallès amb la capital als seus peus. La majoria dels visitants consultats que ahir van visitar el parc eren de Barcelona i l’àrea metropolitana.

Navarro i la seva família formen part dels prop de 1.600 visitants que de mitjana visiten el parc diàriament des que el 2 d'agost va tornar a obrir les portes. L'aforament s'ha reduït a una tercera part i el 30% de les atraccions han quedat clausurades perquè no s’hi pot garantir la seguretat. La mitjana de visites diàries el 2019 durant aquestes dates era de 4.700.

Com una fortalesa en el punt més alt de Barcelona, al llarg de la seva història ni la guerra espanyola (va tancar durant la contesa però va reobrir el 1940), ni les crisis econòmiques, ni el turisme massiu han aconseguit allunyar els barcelonins del parc temàtic més antic d'Espanya. El coronavirus, de moment, tampoc no ho aconsegueix: “Tot i que el recordava amb més encant, el Tibidabo continua sent dels barcelonins. És un costum cultural que passa de generació en generació”, afegeix Navarro, que considera que tornar a trepitjar-lo suposa un pas important de la ciutat en el seu camí de la “nova normalitat”.

Fa una hora que les campanes del Temple Sagrat Cor de Jesús han repicat 12 vegades marcant l'hora exacta d'obertura. Retirat el cordó de vellut vermell de l'entrada, el degoteig de famílies que accedeixen (tots amb mascareta, excepte els menors de 6 anys) va en augment a mesura que s'apropa l'hora de dinar. “Tinc la sensació que si es permetés més aforament, també ompliríem”, explica David González, cap d'àrea del parc. Per evitar aglomeracions a les taquilles, les entrades només es poden comprar pel web i, segons González, hi ha dies que s'esgoten.

L'aforament s'ha reduït i el 30% d'atraccions s'han clausurat

Silvia Gómez és sanitària a l'ambulatori d'Argentona (Maresme). “No ho negaré: jo ho he viscut tot de prop i vinc amb respecte. Però les mesures de seguretat anunciades al web m'han convençut. A poc a poc, hem de tornar a la normalitat. Venir avui aquí suposa un respir tant per als meus fills com per a mi”, afegeix.

La Mina d'Or i el Virtual Express són les atraccions més demandades. Pares i fills fan cua amb els peus sobre els adhesius blaus que marquen la distància de seguretat. Abans d'accedir a l'atracció cal posar-se gel hidroalcohòlic sense excepcions. Els motors de les màquines s'encenen malgrat que encara queden seients lliures: hi ha d'haver espai per mantenir les distàncies.

“Qui digui que no ho ha passat malament, menteix”, incideix Raquel Sánchez mentre la seva filla Alba, de 6 anys, es balanceja als gronxadors elèctrics. “Jo ho he passat amb molta ansietat. Els meus pares tenen patologies. Tinc gent propera que ha estat a l'UCI... Estar avui aquí, encara que sigui amb mascareta i una mica de por, és una meravella. Una cosa impensable fa uns mesos. Hi ha altres parcs, però el Tibidabo és el Tibidabo. I tornar a trepitjar-lo emociona”.

Leer artículo completo

Compartir en Redes Sociales