Händel al fresc


¡Tambien te puede interesar

Händel al fresc - España Madrid Noticias


Translate Google:

Händel al fresc

3 meses publicado 7
Compartir en Redes Sociales

La fantasia, espai comú que comparteixen la pintura i la música, va unir aquest dissabte a la nit al Festival Castell de Peralada (Alt Empordà) el talent i la sensibilitat de l'artista plàstic Santi Moix, el director d'orquestra Josep Pons i la Simfònica del Gran Teatre del Liceu en un concert-performance dedicat als professionals sanitaris que segueixen al peu del canó en la seva lluita diària contra el coronavirus. Mentre sonava amb majestuosa brillantor la Música per als Reials Focs d’Artifici, de Georg Friedrich Händel, Moix ha reproduït sobre un mur de morter una pintura al fresc que s'exhibirà a l'Hospital Clínic de Barcelona.

Pintura en lloc de pólvora. Brotxades i colors barrejats amb una tècnica mil·lenària per viure en directe l'experiència de la creació artística visual i musical. En una gratificant escapada del seu estudi de Nova York, el pintor català, amb l’ajuda de Víctor Pérez-Porro, va assumir el repte de pintar al fresc un mural en temps rècord, només vint minuts, mentre Pons i l'orquestra del Liceu assumien com a repte tocar Händel amb instruments moderns. Amb bona voluntat i cura, la seva aproximació a la sonoritat dels instruments històrics del barroc va tenir bons moments.

Apoteosi de la pintura i també apoteosi de la dansa, ja que la vetllada va arrencar amb l'energia rítmica de la Simfonia núm. 7 en La Major, op. 92, de Ludwig van Beethoven com a homenatge al compositor alemany en commemoració del 250è aniversari del seu naixement. Pons i l'orquestra del Liceu, de la qual és director musical, van oferir una lectura potent, ben construïda i defensada amb vehemència, d'una partitura amb una irresistible força rítmica que Richard Wagner va batejar amb encert com a Apoteosi de la dansa.

L'anomenada Nit de la sanitat va tenir com a privilegiats espectadors in situ 70 professionals de l'Hospital Josep Trueta de Girona, el CAP Peralada i l'Hospital de Figueres. La nit va ser especialment calorosa, però els qui realment van suar la cansalada van ser els músics de l'orquestra del Liceu. Per si no n’hi hagués prou amb portar frac i corbata de llacet a ple estiu, l'ús de les mascaretes (amb el logo del teatre) va incrementar el grau d'acalorament dels instrumentistes de corda i percussió (la secció de vents se la va haver de treure per raons òbvies). Pons, que va utilitzar mascareta blanca, va substituir el frac per un vestit més còmode.

Tant el Liceu com el festival empordanès buscaven un lloc de trobada de les arts visuals amb emoció musical. I l'origen del projecte està en l'experiència personal de Moix, que va quedar impressionat pel hanabi, el festival de focs artificials que forma part de la tradició cultural del Japó. El terme hanabi, que es tradueix literalment com flors de foc pels caràcters utilitzats en japonès, defineix la força poètica i visual que irradia la seva Pintura per als Reials Focs d’Artifici.

ampliar foto Josep Pons, dirigint la Somfònica del Liceu a Peralada.

Moix va gaudir jugant amb les possibilitats de diàleg amb la matèria pictòrica que brinda el fresc, una tècnica que ja va utilitzar a l'església romànica de Saurí, al Pallars Sobirà. Mentre l'orquestra tocava Händel en un escenari situat a la muralla del Carme, a l'altre costat del pont, que uneix el castell de Peralada i el recinte del Carme, Moix i el seu ajudant es posaven mans a l’obra amb energia i precisió. El temps no dona gaire marge a aquestes barreges de pigments que Moix modelava i rematava amb l'espàtula, gronxant-se al ritme elegant que marquen la bourrée i els minuets de la famosa suite de Händel, encàrrec del rei Jordi II per celebrar la pau d'Aquisgrà, que el 1748 va posar fi a la Guerra de Successió d'Àustria.

Després d'assajar durant tres dies, en col·laboració amb els germans Pujol de Manresa, estucadors de llarga saga familiar, i amb l'ajuda de Víctor Pérez-Porro, Moix ha creat en tan sols 20 minuts una obra que pretén ser una metàfora de vida que, igual que els focs artificials, exploten, neixen i moren. Va acabar ple de suor i, mentre sonaven els aplaudiments, seguit per les càmeres, va travessar el pont fins arribar a l'escenari, es va posar la mascareta i es va fondre en una abraçada amb Pons que va posar fi a la vetllada.

El concert es va poder seguir en livestreaming a la web del Festival de Peralada i a la de RTVE, que va realitzar la transmissió en directe a Ràdio 4 i en diferit a La2. Radio Clásica l'emetrà pròximament. La flamant obra de Santi Moix es traslladarà a l'Hospital Clínic de Barcelona, on s’exhibirà abans d'instal·lar-se definitivament a Peralada.

Leer artículo completo

Compartir en Redes Sociales