El teatre de proximitat aguanta la crisi


¡Tambien te puede interesar

El teatre de proximitat aguanta la crisi - España Madrid Noticias


Translate Google:

El teatre de proximitat aguanta la crisi

2 meses publicado 11
Compartir en Redes Sociales

Després de la temporada més atípica, estranya i dura (probablement) de la seva història, les sales de teatre ja tenen preparada la segona temporada més atípica, estranya i dura (probablement) de la seva història. Alguns espais ja han reobert, coartats per les restriccions per controlar els rebrots i sota l'etiqueta espai segur, que els compromet a obligar a l'ús de mascareta, subministrar gel hidroalcohòlic, garantir distàncies de seguretat tant a les sales com als accessos i, en alguns casos, prendre la temperatura a l'espectador abans d'entrar. Algun, com la Badabadoc, fins i tot, ja ha anunciat que aquesta propera temporada eliminarà la compra física d'entrades, que s'hauran d'adquirir de forma digital.

La celebració del Grec, encara que agafat amb pinces, ha estat una alenada d'oxigen per al teatre a Barcelona. El balanç va ser positiu, però dins dels paràmetres de la crisi. Tant el director del festival, Cesc Casadesús, com el regidor de Cultura, Joan Subirats, van advertir en fer balanç que era inútil comparar les xifres amb festivals anteriors. Tampoc admetia comparació una de les coses bones que ha comportat la situació d'emergència, les noves iniciatives que han demostrat que el sector no defalleix: sessions per streaming, retransmissions televisives i mil i una accions en línia com debats, tallers, cursos, demostracions, crítiques, entrevistes… Agrupats sota el lema On el teatre batega, 10 teatres de proximitat de Barcelona –La Badabadoc, El Maldà, Flyhard, Fènix, Versus, Tantarantana, Akadèmia, Antic Teatre, La Gleva i Atrium– han plantat cara a la crisi amb atrevides i interessants iniciatives. A grans mals, grans remeis: “Ens hem hagut de reinventar”, comenta Felipe Cabezas, de la Sala Fènix, que va repescar un vell gènere, el radioteatre, per adaptar el que hauria d'haver estat la seva primera obra en un Grec, Bitácora de ida y vuelta, sobre la vida i la fuga de Miguel de Molina.

L'obra de la Fènix, ideada per a set personatges, ja no es representarà sobre un escenari perquè és massa costosa per a una sala sense el suport d'un festival com el Grec, però moltes altres funcions previstes en sales petites de Barcelona sí que tindran la seva oportunitat en aquest afegitó que s'ha inventat el festival de teatre de referència de Barcelona, De Grec a Grec, que permetrà que al llarg de la temporada es representin moltes de les peces que, a causa de les mesures sanitàries, no s'han pogut estrenar tal com estava programat.

Reposiciones, és clar

El Teatre Akadèmia obrirà la temporada el 23 de setembre amb l'espectacle Winnipeg, escrit per Laura Martel, dirigit per Norbert Martínez i inicialment programat aquest juliol al Grec. L'obra explica la història del Winnipeg, el vaixell que Pablo Neruda va noliejar, com a cònsol de Xile a França, per salvar més de 2.000 exiliats republicans de la Guerra Civil espanyola.

La Flyhard celebrarà aquesta temporada els 10 anys d'existència. La sala de Sants obrirà la temporada a mitjans de setembre amb Instruccions per enterrar un pare, de Yago Alonso i Carme Marfà, que es va haver de suspendre a causa de la pandèmia. La Badabadoc també està d'aniversari, ja que aquesta temporada pandèmica ha fet cinc anys. Ja té organitzada la següent, la de 2020-2021, amb un lema: Un petit teatre. Una gran experiència. Seran 22 espectacles, dels quals quatre seran coproduccions i una, producció pròpia. Entre les altres 17, s'inclouen set reprogramacions d'obres cancel·lades durant la covid.

La companyia mexicana Vaca 35, que ja ha visitat anteriorment la sala Atrium, no va poder representar el seu espectacle La única cosa que necesita una actriz es una gran obra y las ganas de triunfar. També el podrem veure durant la temporada 2020-21.

L'Antic Teatre recupera al setembre la seva programació “normal” amb les “noves esquizofrènies escenificades” de Roger Peláez, Mandonguilles de frenillo, un monòleg marca de la casa de “psicoanàlisi del feixisme de masses”. També segueixen en cartell la dansa, noves dramatúrgies, “micropoesia electrònica”…

Al Tantarantana ja avisen que serà una temporada “estranya” però subratllen que “la cultura no s'atura”: els espectacles suspesos també tenen nova data en la temporada que presentaran el 9 de setembre i en la qual tindrem, com ja és habitual, el Cicló, programa de suport a les companyies en residència.

El Maldà arrencarà també a partir de setembre amb quatre espectacles de dramatúrgia contemporània: dues estrenes, El silenci dels telers i Una galàxia de cuques de llum, i dues seran reposicions d'èxits consagrats, Barbes de balena i Akelarre. I 200.000 dones obrirà la temporada a la sala Fènix. Una sola actriu donarà veu a algunes d'aquelles dones acusades de bruixeria a la Catalunya del segle XVII, un feminicidi durant el trànsit del feudalisme al nou sistema que desembocaria en el capitalisme.

Ja reobre les portes la Versus, el 19 d'agost, després de cinc mesos amb el teló abaixat, amb GustafssonR60, un muntatge de la seva companyia resident, La Trama Produccions, que s'hauria d'haver estrenat al maig. I l'Aquitània ja presenta el musical La cançó d'Ipanema, amb Assumpta Serna i Toni Sevilla, després de Likes, de Roc Esquius, que hem pogut veure aquest agost.

Leer artículo completo

Compartir en Redes Sociales