Dalí viu el seu estiu més surrealista


¡Tambien te puede interesar

Dalí viu el seu estiu més surrealista - España Madrid Noticias


Translate Google:

Dalí viu el seu estiu més surrealista

2 meses publicado 45
Compartir en Redes Sociales

Els museus estan vivint una situació complicada, sobretot els que tenen una majoria de turistes estrangers entre els seus visitants. És el cas del Teatre-Museu de Figueres dedicat a Salvador Dalí, que rep cada any més de 800.000 visitants, el 80% vinguts de França i el Regne Unit, però també dels Estats Units, la Xina i el Japó, que aquest any, per la situació sanitària, no han viatjat al nostre país. L'any passat, en aquestes dates, més de 5.000 persones recorrien diàriament aquest centre, el museu privat que més visitants rep a tot Espanya, i última obra surrealista de Dalí, que es va inaugurar el 1974. Des que el museu va reobrir l'11 de juliol, després de quatre mesos tancat, els visitants diaris no arriben als 1.170 que permet l'aforament reduït per la pandèmia. A més, obren de dimarts a diumenge amb horari d'hivern (de 10.30 a 18.00) i aquest any s'han eliminat les visites nocturnes que acabaven amb una copa de cava i que tant d'èxit havien tingut anys anteriors.

Si no hi ha canvis d'última hora el centre tancarà les portes el 13 de setembre sense una data precisa per tornar a obrir, una mesura sense precedents que observen amb temor els comerços de la ciutat i l'Ajuntament de Figueres. L'any passat la Fundació Gala-Salvador Dalí va tenir uns beneficis econòmics de quatre milions i aquest any s'esperen, segons càlculs de la mateixa Fundació, unes pèrdues de 4,5 milions, per la qual cosa es deixaran d'ingressar un total de 8,5 milions d'euros en un any.

Estudi per a 'La mel és més dolça que la sang', de Salvador Dalí, 1926.Estudi per a 'La mel és més dolça que la sang', de Salvador Dalí, 1926.

Per aconseguir atreure nous públics, sobretot el de proximitat, que supleixi la manca d'estrangers, el museu ha tret la seva artilleria pesant per a l'exposició temporal El surrealisme soc jo!, en la qual es poden veure 12 obres surrealistes, el període més valorat de Dalí, que es mostren per primera vegada juntes perquè moltes d'aquestes peces acostumen a deixar-se en préstecs internacionals. “No estava prevista, però amb la pandèmia, en veure que les obres no viatjarien, vam pensar que era el moment de mostrar el surrealisme de Dalí, a partir d'un fil conductor que és el paisatge, i com el va representar durant aquest període”, explica Montse Aguer, directora dels Museus Dalí i comissària de la mostra, amb Carme Ruiz, conservadora en cap del museu.

Les obres recorren, cronològicament, des de l'estudi del 1926 per a La mel és més dolça que la sang, un quadre desaparegut durant la Guerra Civil, que Dalí pinta influït pel seu amic Lorca i per la seva visita a l'estudi de París de Picasso, fins a Poesia d'Amèrica, del 1943, en què representa dos jugadors de futbol americà, un de blanc i un de negre, vestits a l'estil renaixentista “en el qual pinta una simbiosi entre el paisatge de Cadaqués i el dels grans deserts americans amb elements surrealistes i del pop, en un moment en què Dalí i Gala vivien als Estats Units”, apunta Aguer, que destaca l'evolució en la seva manera de pintar paisatges a través dels anys, “però en els quals sempre està present la idea d'enigma, simulacre, fantasma i espectre”.

'Poesia d'Amèrica', de Dalí, 1943.'Poesia d'Amèrica', de Dalí, 1943.

Les obres són plenes de detalls que conviden, malgrat la petita mida de la majoria, a observar-les amb deteniment. Com El sentiment de velocitat, del 1931; Elements enigmàtics en un paisatge, del 1934, i L'espectre del sex-appeal, també del 1934, una obra fonamental d'aquest període en el qual Dalí, en tot just 18 per 14 centímetres, pinta, gairebé amb nitidesa fotogràfica, imatges del seu subconscient enmig del paisatge lunar del cap de Creus. A Composició surrealista amb figures invisibles, del voltant del 1936, Dalí va reutilitzar un cartró pintat deu anys abans, Roques del Llaner, repintant només la part inferior i substituint el paisatge rocós per una franja blanquinosa amb una mena d'escenografia en la qual apareix una cadira i un llit amb figures absents. “Unes escenes que podem relacionar amb La dona surrealista, el guió que Dalí va escriure amb Harpo, dels Germans Marx, aquells dies”, remarca Aguer, que considera que per conèixer aquests treballs “cal llegir el Dalí escriptor”.

Vuit de les 12 obres exposades han estat adquirides els últims anys per la Fundació, gràcies al benefici que han generat els turistes any rere any, fins ara. “És el període que estava menys representat de la col·lecció. La manera d'adquirir aquestes obres ens recorda també que hi ha hagut una bona política d'adquisicions i que, quan la situació es recuperi, continuarà”, afegeix Aguer.

'L'espectre del sex-appeal', de Dalí, al voltant del 1934.'L'espectre del sex-appeal', de Dalí, al voltant del 1934.

Quan el museu va reobrir l'11 de juliol el president de la Fundació, Jordi Mercader, va dir que estava previst tancar-lo a mitjans de setembre, però que farien tot el possible perquè, com en els seus més de 40 anys de vida, continués obert tot l'any. Els primers dies van permetre aventurar una recuperació, però a mitjans de juliol, quan la Generalitat va convidar els catalans a limitar les seves sortides i des de França es va recomanar no viatjar a Catalunya, les xifres van tornar a baixar en picat. En el calendari es manté el 13 de setembre com l'últim dia per adquirir entrades.

Mercader i Aguer han explicat que, malgrat ser una fundació privada que no ha disposat mai de recursos públics, demanaran la col·laboració de les administracions per superar el moment. La Diputació de Girona va aportar els 42.000 euros per adequar la visita al museu a les noves mesures sanitàries i fonts del Ministeri de Cultura asseguren que han rebut una carta demanant que l'Estat s'impliqui en la gestió del centre, que exhibeix part del llegat que el pintor va deixar en herència a tots els espanyols després de morir el 1989.

A l'espera d'una decisió, als comerços situats prop del museu, de llibres, records i fins i tot de torrons, temen que el tancament a mitjans de setembre els obligui a haver de fer el mateix, “per sempre”. “Tenim molta responsabilitat, en som conscients. Hi haurà certa flexibilitat a l'hora de plantejar-nos el tancament, analitzem el dia a dia per acabar de prendre una decisió final; però som privats i hem de gestionar el nostre patrimoni”, es limita a dir Aguer, sempre prudent. Una decisió, gens fàcil, que ha de prendre a principis de setembre el patronat de la Fundació, en la qual estan representats el Ministeri, la Generalitat i els ajuntaments de Figueres i Cadaqués.

Leer artículo completo

Compartir en Redes Sociales